"An interior world to discover"

"An interior world to discover"
"An interior world to discover" Un món interior per descobrir "Un mundo interior por descobrir" mixed media, 73x100cm, march2014

domingo, 24 de junio de 2012

Projecte: L'Humà en la recerca de l' Ésser

A la Humanitat actual hauríem de saber ser simplement Éssers abans que Humans per obtenir la consciència completa del que som en realitat: Éssers Humans. Raó per la qual el meu projecte d'obres plàstiques es titula: L’Humà a la recerca de l’ Ésser. Entec l'Ésser com l'Ànima, el cor, la intuició, la consciència, el sentiment que hi ha en l'interior d'un Humà. Un humà que té la part física, corporal i mental, una ment per poder pensar. Per tant, si sabs el que sents, sabràs gobernar el pensament i controlar l'instint i seràs l'Amo del teu Destí, perquè seràs lliure, perquè t'hauràs trobat. Entec l'home com l'Ànima atrapada dins d' un cos que pensa. Un home no s’ha de quedar limitat a la seva condició humana i la seva consciència, té que lluitar per evolucionar cap a la de l’Ésser. Una obra que contempla el nostre interior i que vull fer diferent, especial, misteriosa, plena de color i energia.. En ella, s’hi projecta la meva inquietud envers el meu pensament més íntim, el Sentiment, aquell que es troba en l’interior de l’ànima, entesa com a consciència, esperit, diferent de la ment i els seus pensaments, que conté les emocions que venen de l’exterior. Fa referència a la metafísica, a la poesia reflexiva i a l’espiritualitat continguda a través dels colors vius i la pròpia imaginació. Una imaginació enfocada a explicar la condició humana i més profundament la de l'Ésser. La meva principal preocupació, és mantenir-me fidel a mi mateix, fidel a allò que sento, i arribar a transmetre la manifestació d’un estat d’ànim, que fa reconèixer l’Ànima. Hi ha una forma més intel·ligent de pensar que la purament cerebral, la que surt del cor, que la relaciono amb la nostra essència, l'Ànima, la intuïció, el ser que som i que la nostra condició humana minva, empresona, limita, per por, desconeixement o perquè els que dominen el món així ho volen. Sincerament la lluita per reconèixer aquest sentiment serviria per millorar i canviar aquest món, que com ens mostra la realitat actual es troba en un moment de declivi total, per la poca consciència i empatia de l'home amb el propi home i de l'home amb el seu entorn i natura que l'envolta. Ens trobem en un moment decisiu de l'evolució de la consciència, de canvi necessari si es vol anar a millor. Per això, defenso que ja que no pots canviar el món, que el món no et canvi a tu. Quatre colors són els bàsics per explicar la meva obra; amb el color Blau com a representació d’aquest món profund del sentiment, d’aquesta essència de l’Ésser, L’Ànima, que ho trobem amb l’obra que presento per aquest concurs amb el títol El món Blau, el de l’Ànima; amb el color Verd el món del pensament, del món tal i com l’entenem i funciona actualment, que pensa per nosaltres sinó el sabem gobernar; amb el color Vermell l’instint humà, el més primitiu i animal, parlem del de supervivència i necessitats del cos, equivalent al de qualsevol Ésser viu d’aquesta terra; amb el color Groc parlo de la llum, de l’energia, de la vida, de l'Ànima trobada. La crítica diu: “Cal destacar que la seva és una obra recentíssima, espontània i fresca. Original. El leiv motiv de les composicions és la silueta de la figura humana per donar la idea d’Ànima. Una silueta que retalla, encola i fa ressaltar sobre un fons ric de textures i colors. Tot i que la forma esquemàtica i el color indefinit del personatge n’accentua la idea d’aïllament, no deixa de transmetre’ns alegrança. El sol, la seva llum o el groc, com a metàfora, hi són presents. És rar el quadre en què no aparegui aquest color, algunes vegades, concretant-se als ulls o al cap d’aquest individu. Per tant, l’aïllament contrastat amb la vivacitat del color ens evoca l’esperança. Podem endevinar que la figura en qüestió és l’autor mateix absort amb les seves meditacions. En definitiva, una creació, la d’aquest artista, que no se sotmet als interessos del mercat, ni vol seguir les modes imperants. Aquesta és una obra sense mimetismes. Tal com raja”. És el teu temps, l’hora de la teva consciència, l’hora de tocar l’Ànima!

viernes, 8 de junio de 2012

Trajectòria Om Barbarà

Om Barbarà neix a Barcelona l’any 1979 i es llicencia en Publicitat i Relacions Públiques a la Ramon Llull. És nét del pintor i gravador Joan Barbarà, reconegut com un dels gravadors més importants del país. La seva infància transcorre per les estances del Taller 46, per on desfilen els artistes que s’interessen per la destresa tècnica en el gravat que té l’avi. Joan Miró li va dedicar un dels gravats que s’estaven estampant al taller el dia que va néixer. Així doncs, les tardes que passava observant el seu avi el van empènyer a dibuixar i a provar el gravat de ben petit. Pocs anys després d’acabar la carrera, concretament el dia de sant Jordi de l’any 2006, sorprèn tothom amb la presentació d’un llibre d’assajos filosòfics, que titula Filosofia de l’ànima, la mateixa que es reconeix en l’obra pictòrica. Tota la seva producció, recollida amb el nom de L’humà a la recerca de l’Ésser, fa referència a la metafísica, a la poesia reflexiva i a l’espiritualitat continguda. En ella, s’hi projecta la seva inquietud envers el seu pensament més íntim, aquell que es troba en l’interior de l’ànima, entesa com a consciència, esperit, ment que conté les emocions. Segons l’autor, la seva principal preocupació, és mantenir-se fidel a si mateix, fidel a allò que sent, i arribar a transmetre la manifestació d’un estat d’ànim. Isolda Barbarà Trenkle

domingo, 3 de junio de 2012

Obra Om Barbarà

A través de mi obra quiero expresar el interior del hombre, su Alma, su consciencia. Un Alma que se encuentra atrapada físicamente dentro de un cuerpo pensante, que tiene que controlar su instinto y supervivencia como todo ser vivo y a su vez su pensamiento, moldeado y culturizado por la residencia de la cultura dependiendo del lugar de nacimiento y de donde transcurra su vida, para encontrarse así mismo, su alma, su pensamiento interior, el Yo, lo que a mi me gusta llamar sentimiento. Entiendo el ser humano como una trinidad, un sentimiento dentro de un cuerpo que piensa. De esta forma el humano que reconoce su sentimiento, gobernará su pensamiento y controlará su instinto de una forma verdadera, más que cualquier ética o moral establecida por cualquier civilización pasada o presente hasta el momento actual. Será al fin el hombre libre y encontrado consigo mismo. Quisiera expresar mis pensamientos filosóficos a través de la pintura. La imagen me permite llegar más allá de las palabras, ya que es el idioma universal, al hablar de corazón a corazón.