Om Biografia en castellano

Nacido en Barcelona en 1979. Licenciando en Publicidad y Relaciones Públicas en la Universidad Ramón Llull. He crecido en un Taller de Grabados fundado por el artista y grabador Joan Barbarà. Mi vida siempre ha estado relacionada con el arte que es mi gran pasión. En el 2011 he realizado mis primeras exposiciones en La Galería Traç D'Art de Sabadell (Barcelona), en el Estudio 59 de Barcelona y participando en la showcase de Casa Batllo 2011. Tengo obra expuesta en la Galería Sastre de Barcelona y participaré en la Feria de Art Jove de Palafrugell en su próxima edición. En Sant Jordi del 2006 presenté mi libro "Filosofia de l'Ànima" que recoje mis ensayos filosóficos. Estos ensayos escritos son los que intento transmitir con mi obra plàstica en el proyecto que título: "Humano andando hacia su ser"."En la Humanidad actual deberíamos saber ser simplemente Seres antes que Humanos para obtener la conciencia completa de lo que somos en realidad: Seres Humanos. También estoy trabajando en mis proyectos de "ART" y " Warriors Colors ". Quiero expresar con el Arte el interior del Alma. Om

Critica Om Work in showroom Casa Batllo

A report about a day in “Casa Batlló”

Last Saturday, there was an exhibition of painters and photographers in the beautiful “Casa Batlló” on passeig de Gràcia in Barcelona. The artists came from different countries. There were around a hundred and many of them exhibit for the first time, like my nephew. The event began at eleven in the morning and finish at eleven in the evening, non stop. The ticket was free until eight in the evening. After eight o’clock the public needed a special ticket because at that time a well-known cava company invited everybody to a drink. At that moment, the people were expecting a welcome speech, but nothing happened. Everybody was wondering who the organizer was and what their intention were. I thought it was like virtual organisation.
While I was having my cava I saw a person who looked as if he was in charge. He was a very nice person, but a little nervous. He talked quickly and very enthusiastically, but he didn’t say anything the specific organisation. Well, I thought, perhaps it was an experiment… I don’t know. In my opinion the main thing of the day was the contact between the artists. They had an opportunity to exchange experiences. Everyone was in good spirits and many people came during the day. The truth is that it was a very exciting event. Sometimes I ask myself the same old question about art. What is art? Is it perhaps the expression of a feeling? It is something exciting? Is it the need for expression? Probably it’s all that and much more. Leonardo Da Vinci said: the first manifestation of art was when someone followed his shadow on the wall with a finger. Human beings are creative. Certainly, the capacity to do art makes us human. That’s right. Having said this, I have a special interest in Om’s work. Let’s see. Firstly, these are his earliest works. His paintings are spontaneous, fresh and original. In the centre of his work the main theme is the human figure. His schematic form and the undefined colour give an idea of isolation. The silhouette is outlined and glued to a canvas which is very rich in textures and colours which are basically primary. Despite the solitary figure with a serious gray tone his work gives hope. The sun or its colour is always present in his work. It’s the colour of life, for that reason his work is joyful and optimistic. I imagine the figure is he himself. He’s a thoughtful man he’s trying to find look for his own answers. In short, Om’s work is sincere, without being subject to the market or fashion. He’s absolutely free. His work is himself, how he feels.


Isolda

Isolda barbarà i trenkle
L’harmonia en la mecànica del cos
Isolda_dansa@hotmail.com
www.isoldabarbara.cat

Critica Obra Om exposada a la Showrrom de la Casa Batllo

Dissabte, 10 de desembre del 2011
Barcelona Showcase.com
Exposició internacional de pintura i fotografia a la Casa Batlló

Crònica d’una incògnita anunciada

Dissabte passat l’esplèndida casa Batlló del passeig de Gràcia de Barcelona obria les portes a una mostra de pintura i fotografia d’un centenar d’artistes d’arreu del món. L’acte va tenir lloc, en concret, a les cotxeres i carboneres de la casa. Encara que solen ser espais associats a la foscor i a la brutícia, en aquest cas van resultar d’allò més acollidors. La mostra començà a les onze del matí i acabà a les onze de la nit sense interrupció. Tant el lloc com l’exhibició, l’entrada de la qual era lliure fins a les vuit del vespre en què calia invitació, van ser prou atraients com per engrescar un públic variat en un dissabte marcat pel Madrid Barça. No se sap ben bé quina serà la repercussió d’aquest succés, però en principi la idea és bona; m’atreviria a dir que, fins i tot, necessària. Perquè, sens dubte, manquen propostes d’aquest tipus a la nostra ciutat, llocs on els artistes, però sobretot els emergents, puguin mostrar-hi les obres.

Al marge de tot aquest entusiasme, em va estranyar que en el catàleg de mà no hi figurés cap nom o entitat que es fes càrrec de l’organització. Tots ens preguntàvem quines eren les intencions d’aquesta jornada. En un moment de la tarda vaig tenir ocasió d’intercanviar unes paraules amb qui em va semblar que n’era un dels responsables per tal de treure’n l’entrellat, però no es va identificar i, quasi esquivant la pregunta, tan sols insistia que l’admiració i la proximitat que tenia amb l’art l’empenyia a una convocatòria d’aquesta mena. Així doncs, per mitjà de la xarxa convocà tots aquells que volguessin exposar a la casa Batlló per un dia. Dit i fet. La marca Barcelona, ciutat de moda, va funcionar. Malgrat l’import que s’havia d’abonar per tenir-hi un lloc res no va minvar les ganes dels participants i això em remet al que deia al començament: els artistes necessiten aquestes proposicions.

Les hores passaven i el dia, per als qui hi eren des de primera hora del matí, començava a pesar. Al voltant de les vuit del vespre, punt àlgid de la vetllada, se’ns oferí cava a dojo per gentilesa d’una de les firmes més conegudes del país. Les esperances que algú es dirigís a nosaltres per fer-nos sabedors de l’objectiu de l’encontre van créixer. El públic estava totalment entregat, però la informació no arribava. Insisteixo, a pesar de l’èxit participatiu, tot indicava que la jornada, inèdita, passaria sense repercussió als mitjans. No obstant això, la majoria dels protagonistes continuaven expectants i animats.

Malgrat la decepció d’una organització fallida, seria injust no parlar de la il•lusió i l’entrega dels artistes. No m’esplaiaré sobre totes les obres presentades, perquè són moltes i aquesta no era la meva intenció. Però, sí que ho faré amb la de Joan Om Barbarà per, o a pesar de, la proximitat que ens lliga. I no serà fàcil. Diuen que les primeres impressions són les bones, les més directes, però per ser més objectiva he hagut de deixar passar unes hores abans d’emetre’n una opinió. Què és l’art? Potser la transmissió d’allò que un sent? L’expressió d’un sentiment? El desig d’una manifestació? Sens dubte, tot això i molt més. Determinar-lo de manera categòrica i estàtica seria falsejar-lo. L’art, al llarg de la història, ha passat d’encarnar un ritual, unes creences, a imitar fidelment la naturalesa o a copiar-la fins a transformar-la. L’ésser humà és creatiu per naturalesa. Leonardo Da Vinci deia que la primera manifestació d’art sorgí quan algú va resseguir amb el dit una ombra reflectida a una paret. Certament, allò que ens fa humans és, doncs, la capacitat de fer art. Només cal posar-s’hi. No té perquè anar associat a unes habilitats manuals. No importa quin sigui el mitjà, la destresa o la intenció que un vulgui donar-li. Una obra d’art pot ser merament decorativa o, fins i tot, ser desagradable, transmetre’ns angoixa o meravellar-nos pel que ens evoca. Una altra cosa és el seu valor artístic i, l’altra, el valor material que assenyalen els mercats. I amb aquest esperit descobrim l’obra de l’Om Barbarà. Cal destacar que la seva és una obra recentíssima, espontània i fresca. Original. El leiv motiv de les composicions és la figura humana, una silueta retallada i encolada d’un to grisenc clar que ressalta sobre un fons ric de textures i colors, bàsicament primaris. El sol, la seva llum o el groc, com a metàfora, hi són molt presents. És rar el quadre en què no aparegui aquest color, algunes vegades, concretant-se als ulls o al cap d’aquest individu. Malgrat la solitud de la imatge ens transmet alegrança. La figura en qüestió és l’autor mateix absort amb les seves meditacions. De fet, la forma esquemàtica i el color indefinit del personatge n’accentua la idea d’aïllament. Una obra, la de l’Om, que no se sotmet als interessos del mercat, ni tan sols segueix les modes. Sense mimetismes. Tal com raja.

Isolda Barbarà i Trenkle
L’harmonia en la mecànica del cos
www.isoldabarbara.cat

Critica de Luzila de la Cruz a la obra de Om

Crítica a la obra de Om Barbarà
La tendencia a reproducir imágenes procedentes de la imaginación, se encuentra en el arte de muchas épocas.

Este movimiento literario y artístico es el que acerca la inspiración en la pintura del artista Om Barbara que une la irracionalidad dadaísta con el sueño, el subconsciente, la asociación libre y todo un mundo de posibilidades que se abre mas allá de la realidad no controlada por consideraciones estéticas y morales.

Sus líneas surrealistas, de técnica minuciosa, plasmando signos personales en las líneas con una fuente carga renovadora en casi todas sus propuestas, expresan la visión de la realidad con nuevas formas, materiales y valores plásticos.

Sus pinturas parecen haberse detenido, los espacios y figuras sin rostros, los instrumentos de sus líneas, configuran una realidad onírica y sugerente, en el cual los personajes parecen reales, de una manera diferente y de una forma única.

Bien es cierto que todo artista joven intenta romper siempre las nuevas tecnologías y los nuevos materiales en el arte, en este caso este pintor intenta unir el dadaísmo con el Surrealismo de una manera abierta pero también hacia el camino de un mundo interior, el mundo de los sueños.

Noviembre 2011
Lucila de la Cruz,
Crítica de Arte

OBRA OM CONCEPTE

"A la Humanitat actual hauríem de saber ser simplement Éssers abans que Humans per obtenir la consciència completa del que som en realitat: Éssers Humans.
Per això el meu projecte es titula: "L'Humà a la recerca de l'Èsser".
Intento que la meva obra evolucioni envers la metafísica, la poesia reflexiva i l'espiritualitat continguda a través dels colors vius i la pròpia imaginació.
La meva única pretensió és mantenir-me fidel a mi mateix, al que sento, al meu sentiment. Intento així expressar-me amb una nova forma de pintar que trenqui amb tots els estils coneguts anteriorment.
És el teu temps, l’hora del teu torn!
Om Barbarà