Memòria conceptual de l'obra d'Om Barbarà

L’ésser humà és intuïció i raó, consciència i instint. Tenir consciència del que som, saber-nos subjectes, requereix diferenciar entre el que sentim i el que pensem, Ésser i la facultat de raonar, Humà. L’Ésser és l’ànima, el cor, la intuïció, la consciència, el sentiment que nida en el nostre interior i que flueix més enllà de la racionalitat. Ens descobreix la nostra singularitat; és el coneixement directe sense la intervenció del raonament. L’Humà és la racionalitat, la facultat de comprendre. Entenc l’individu com l’Ànima atrapada dins d’un cos que pensa. Per tot plegat, el meu projecte es titula: l’Humà a la recerca de l’Ésser. La meva obra vol contemplar l’interior de l’Humà, l’Ésser. En ella projecto la meva inquietud, el meu pensament més íntim: el Sentiment, l’actitud mental que es troba a l’interior i que diferencio tant del propi pensament com de les emocions que són una reacció externa. M’emmirallo en la poesia reflexiva i la filosofia. La meva principal preocupació és ser fidel a mi mateix, fidel a allò que sento. Vull expressar-me amb l’Anima entesa com a principi vital, com a consciència diferenciada de la raó. Saber el que sents, per sentir el que penses, per sentir el que fas. Hi ha una forma més intel·ligent de raonar que la purament cerebral, la que surt del cor i que està relacionada amb la nostra essència, l’Ànima, la intuïció, l’Ésser que som. El sol fet d’adonar-nos-en seria un bon començament per evolucionar cap a una consciència col·lectiva més solidaria. La falta d’empatia de l’individu amb ell mateix, amb el seu entorn o la natura que l’envolta, poden ser la causa del declivi que estem patint actualment. Necessitem retrobar-nos com a Éssers. Si no pots canviar el món que el món no et canviï a tu. És el teu temps, l’hora de la teva consciència, l’hora de tocar l’Ànima! El món Blau, el de l’Ànima és el títol de l’obra amb la qual em presento en aquest concurs. En la meva obra els colors tenen un sentit específic: el color blau representa el món profund del sentiment, de l’essència de l’Ésser i de l’Ànima; el color verd reflecteix el pensament, la part mental de l’humà, la capacitat de raonar; el color vermell és la part física, l’instint, el més primitiu i animal, el de la supervivència i el principis bàsics de qualsevol Ésser viu d’aquesta terra; i el color groc és la llum, l’energia, la vida, l’Ànima trobada. La crítica diu: “Cal destacar que la seva és una obra recentíssima, espontània i fresca. Original. El leiv motiv de les composicions és la silueta de la figura humana per donar la idea d’Ànima. Una silueta que l’autor retalla, encola i fa ressaltar sobre un fons ric de textures i colors. Tot i que la forma esquemàtica i el color indefinit del personatge n’accentua la idea d’aïllament, no deixa de transmetre’ns alegrança. El sol, la seva llum o el groc, com a metàfora, hi són presents. És rar el quadre en què no aparegui aquest color, algunes vegades, concretant-se als ulls o al cap d’aquest individu. Per tant, l’aïllament contrastat amb la vivacitat del color ens evoca l’esperança. Podem endevinar que la figura en qüestió és l’autor mateix absort amb les seves meditacions. En definitiva, una creació, la d’aquest artista, que no se sotmet als interessos del mercat, ni vol seguir les modes imperants. Aquesta és una obra sense mimetismes. Tal com raja.”